SACABUTXOS

El trombó prové dels sacabutxos i és un dels pocs instruments que en l'actualitat conserva una forma pràcticament igual a com originàriament va ser creat. Els seus orígens es remunten al Renaixement, època en la qual el sacabutx va ser un instrument molt emprat i que ja en el segle XVI va donar peu a tota una família d'instruments de forma quasi idèntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.

El sacabutx és un instrument de vent-metall del període renaixentista i barroc. És considerat l'avantpassat del modern trombó de vares. El nom deriva del francès "sacquer" i "bouter" (tirar o treure, i empènyer) i el terme sobreviu amb nombroses variacions en anglès ("sacbut, sagbut, shagbolt, shakbusshe"), en alemany ("Posaune"), en italià ("Trombone"), en espanyol ("sacabuche") o en francès ("Sacqueboute"). El terme és rellevant perquè sembla indicar sempre l'acció de la vara en forma d'U.

"Sacabutx" s'usa per diferenciar l'instrument històric del trombó de vares modern. El creixent interès en la interpretació amb els instruments originals ha relacionat a molts músics amb el sacabutx.

El sacabutx deriva de la família medieval de les trompetes. Originari de l'Edat Mitjana, la primera referència a l'instrument data de 1468, en les noces de Carlos el Valent i Margarida de York en Bruixes, durant la qual va ser utilitzada una "trompette saicqueboute". Alguns estudiosos mantenen que l'instrument no pot ser datat mai abans del segle XV, i les referències sobre el seu origen són incertes. El moviment del tub permet interpretar tota l'escala cromàtica, per la qual cosa en la seva època va ser considerat l'instrument amb broquet més perfeccionat i complet.

El so del sacabutx es caracteritza per un timbre de caràcter més vocal, més delicat que els instruments moderns. La seva flexibilitat dinàmica li permet un estil vocal d'interpretació i facilita l'articulació més efectiva del fraseig.

La utilització dels trombons a l'orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l'actualitat incorporen una clau que permet allargar l'extensió de l'instrument en el registre greu.

Existeix, també, el trombó de pistons que entre nosaltres té un ús que pràcticament queda circumscrit a la cobla. El trombó de pistons és un instrument que, d'acord amb la classificació de Hornbostel-Sachs, és aeròfon i pertany a la família de les trompetes cromàtiques. El sistema pel qual la llargada total del tub es pot regular és de vàlvules de pistons, exactament igual que en la trompeta, i a diferència del trombó de colissa. De fet, és pràcticament igual que una trompeta, però afinat una octava més greu, amb un so semblant al trombó de vares. És un instrument no transpositor, afinat en Do.

El seu àmbit s'estén des de Si bemoll0 fins al Do4, tot i que les notes més greus són molt difícils i no pot fer les notes entre Do1 i fa sostingut.

El seu ús pràcticament es troba restringit al món de la cobla. En general, els instrumentistes que toquen el trombó de colissa, també toquen el de pistons.